Arxiu d'etiquetes: Opinió

La meva experiència amb Tècniques de Creativitat i Innovació

[Traducido al castellano más abajo]

Encara que amb aquesta assignatura no he aconseguit una de les meves millors notes, la meva opinió és que ha resultat ser una de les més divertides d’aquest grau que porto cursades fins ara. Tots els exercicis (o reptes) es tracten bàsicament de buscar solucions fent-te pensar lateralment, de manera creativa.

El primer que t’arriba a casa amb els materials és un maniquí de fusta dels que s’utilitzen per a dibuixar i un petit quadern de mida A5 que es diu “El Quadern de pensar”. El maniquí és la base que s’utilitza per a molts dels reptes al llarg de tot el semestre.

El primer repte es tracta de fer una presentació de nosaltres mateixos. Jo vaig fer uns dibuixos de tipus còmic que mostraven com em veuen les persones del meu voltant. Els dibuixos els vaig representar en forma de vídeo amb música de fons. El problema que vaig trobar aquí és que només tenia 30 segons i el final del meu vídeo no va ser prou impactant per a aconseguir la nota màxima. Però jo estic contenta amb el resultat obtingut i amb el meu vídeo.
En el segon repte havíem d’utilitzar el “Quadern de Pensar”. L’exercici es basava en imaginar-nos que el maniquí té vida, posar-li un nom i fer tots els exercicis del quadern. Em vaig divertir moltíssim: vestint el maniquí, imaginant un objecte inanimat com si fos un ésser viu. El quadern t’obliga a utilitzar els sentits com l’olfacte, el tacte, imaginar que el maniquí té altres usos que no són fer de maniquí… A casa meva ja em miraven de manera estanya (“la mare s’ha tornat boja”). El que recomano és omplir dues pàgines cada dia per a poder acabar bé el quadern perquè si en fas més de quatre acabes amb mal de cap de fer treballar la imaginació. Jo vaig sortir de pont i el maniquí i el quadern van venir amb mi. 🙂

Esta es #Milu #quaderndepensar #uocdisseny #graudisseny #uoc #ibiza #eivissa

A post shared by Paquita Ribas (@paqribas) on

 

El tercer repte era divertit però va acabar sent una mica pesat. Consistia a entrar a jugar amb els companys a un joc online. El joc proposava un escenari amb un problema i una tècnica creativa que s’havia d’usar. Els problemes que trobo amb aquest exercici:

  • Problema 1: Per a poder jugar havíem de ser almenys dos jugadors. Amb el problema de poder quedar i jugar.
  • Problema 2: Es puntuava més el nombre de partides que les respostes creatives que donaves. Com que eren els companys que et votaven no sempre et votaven per creatiu, de vegades per ser graciós.
  • Problema 3: Cada joc durava almenys 15 minuts. Per a poder jugar quatre vegades havies d’estar 1 hora enganxat.
  • Problema 4: Al principi es podria jugar bé, però el que passa sempre, que molta gent deixa les coses per l’últim moment, quatre o cinc dies abans del lliurament, no es podia jugar al joc perquè es penjava contínuament.
  • Problema 5: Una vegada que passaves de 15 partides, els escenaris i les tècniques creatives es repetien i ja començava a ser pesat.

Algú va crear un grup de Whatsapp per a poder quedar per jugar i va ser genial, però si pensem que el mínim de partides eren 10 i jo en vaig fer 21 i vaig aconseguir una B. Quantes partides havien fet els que van treure A?

Amb el Club Crea-Lectura de la pac 4 em va semblar una mica injusta la manera que es va plantejar. La primera part era triar uns materials del Club Crea-Lectura, fer un resum i adaptar el resum a un missatge dirigit a Donald Trump. He dit que era injust perquè entre els materials hi havia vídeos i llibres tècnics, en català, en castellà i en anglès. Per quan vaig triar jo ja només quedaven llibres en anglès que hi havia que llegir i resumir; i penso que si no ets de parla anglesa o tens un nivell molt alt d’anglès, jugues amb desavantatge davant d’altres companys que han pogut triar materials amb català o castellà. Després que l’exercici d’adaptar el resum a un missatge a Donalt Trump el vaig trobar realment difícil.

El mite-maniquí de la pac 5 va ser un exercici simpàtic. Es tractava d’imaginar-nos que el nostre maniquí de fusta s’havia convertit en un ésser mitològic. Havíem de crear l’ésser, amb els seus poders i la seva història. Aquesta pac em va agradar molt i la vaig acabar en una tarda.

El repte final, repte 6 el vaig trobar difícil. Haviem de fer una proposta creativa per a fomentar la lectura a joves de 10 a 18 anys. Podíem fer una pluja d’idees. Jo en vaig fer 2, aprofitant els grups de Whatsapp, una amb la meva família i una altra amb un grup d’amigues. Però em va costar que d’aquest brainstroming sortís res creatiu. Vaig vestir una mica les propostes i les vaig presentar i el profe les va tirar totes enrere per “poc creatives”, això que vaig presentar fins a 12 propostes. Finalment vaig lliurar una proposta meva i tampoc va resultar prou creativa. Només un alumne va treure una A en aquest exercici.

En resum, és una assignatura divertida, que es pot aprovar perfectament i que no porta molta càrrega de treball.

Accedeix a les pacs i pràctiques de “Tècniques de Creativitat i Innovació”


Mi experiencia con Técnicas de Creatividad e Innovación

Aunque con esta asignatura no he conseguido una de mis mejores notas, mi opinión es que ha resultado ser una de las más divertidas de este grado, de las que llevo cursadas hasta el momento. Todos los ejercicios (o retos) tratan básicamente de buscar soluciones haciéndote pensar lateralmente de manera creativa.

Lo primero que te llega a casa con los materiales es un maniquí de madera de los que se utilizan para dibujar y un pequeño cuadernos tamaño A5 que se llama “El cuaderno de pensar”. El maniquí es la base que se utiliza para muchos de los retos de todo el semestre.

 

El primer reto se trata de hacer una presentación de nosotros mismos. Yo hice unos dibujos de tipo cómic que mostraban cómo me ven las personas de mi alrededor. Los dibujos los representé en forma de vídeo con música de fondo. El problema que encontré aquí es que sólo tenía 30 segundos y el final de mi vídeo no fue lo suficiente impactante para conseguir la nota máxima. Pero estoy contenta con el resultado obtenido y con mi vídeo.

En el segundo reto teníamos que utilizar el “Cuaderno de pensar”. El ejercicio consistía en imaginarnos que el maniquí tiene vida, ponerle un nombre y hacer todos los ejercicios del cuaderno. Me divertí muchísimo: vistiendo el maniquí, imaginando un objeto inanimado como si fuera un ser vivo. El cuaderno te obliga a utilizar los sentidos como el olfato, el tacto, imaginar que el maniquí tiene otros usos que no son el hacer de maniquí… En mi casa ya me miraban de manera extraña (“mi madre se ha vuelto loca”). Lo que recomiendo es llenar dos páginas cada día para poder acabar bien el cuaderno porque si haces más de cuatro de una tira acabas con dolor de cabeza por hacer trabajar tanto la imaginación. Me fui de puente y el maniquí y el cuaderno se vinieron conmigo.  🙂

Esta es #Milu #quaderndepensar #uocdisseny #graudisseny #uoc #ibiza #eivissa

A post shared by Paquita Ribas (@paqribas) on

La meva experiència amb “Taller de Dibuix”

[Traducido al castellano más abajo]

Tenia moltes ganes de començar aquesta assignatura perquè quan era adolescent m’agradava molt dibuixar. De fet dibuixava a totes hores.
Desgraciadament vaig deixar de fer-ho quan vaig començar a dissenyar amb l’ordinador. Feia tant de temps que no dibuixava que pensava que ja no sabria. Però una vegada vaig agafar els llapis em vaig adonar que és igual que anar en bicicleta.
Sí que és veritat que he perdut traç i proporció, però les ganes i la il·lusió de dibuixar van tornar a mi com quan tenia catorze anys i omplia els meus apunts de dibuixets a les voreres del paper.
He esperat tenir prou temps per a poder fer aquest taller perquè molts companys afirmaven que és una assignatura difícil i amb molta càrrega de treball. I sincerament, difícil no és però si té càrrega de treball.
Bàsicament, el treball es divideix en tres pacs i una pràctica que es desenvolupa al llarg de tot el semestre.
La primera pac ja entrava amb força perquè se’ns demanava fer diferents dibuixos amb només línies, només ombres i les dues coses a la vegada. El que més em va agradar va ser la part on havíem d’elegir un autor històric i intentar copiar els seus dibuixos. Jo vaig triar a Alphonse Mucha perquè els dibuixos modernistes m’agraden molt. La meva sorpresa va estar quan a l’hora de copiar vaig descobrir infinitat de detalls que la meva mà no sabia reproduir.

L’activitat 2 consistia a dibuixar un interior utilitzant diferents punts de fuga i alçats interiors. Aquests exercicis em van costar bastant perquè la meva manera de dibuixar és més free i les esquadres i cartabons no estan fets per les meves mans. Dóna molta feina. En el meu cas vaig lliurar 7 dibuixos que em van portar molt de temps realitzar-los.
El següent exercici va estar molt interessant. Havíem de treballar sobre el tema de la “Gentrificació” i fer tres exercicis: Un diagrama que expliqués el procés de gentrificació i un poema visual que plasmés d’essència d’aquest terme. En el meu cas, més que poema, vaig dibuixar un còmic més aviat satíric. La part final és la que més em va agradar perquè es demanava fer un dibuix basat en un poema de Federico García Lorca. El poema era difícil d’entendre, per això vaig investigar sobre l’autor i la seva vida en Nova York (que va ser on va escriure el poema). Vaig intentar ficar-me dins la seva pell i esbrinar el que volia dir amb les seves paraules. Finalment vaig quedar contenta amb el resultat del meu dibuix, que em va quedar molt expressiu, que era el que estava buscant.

 

La pràctica d’aquesta assignatura consisteix a fer un dibuix cada mes sobre una proposta. Per exemple, el d’octubre tractava de fer taques aleatòries sobre un paper i després dibuixar alguna cosa que ens suggerissin les taques. En novembre havíem de dibuixar el nostre retrat sobre un plat de cartó. Jo vaig quedar més mona que la realitat (ja, ja, ja) però asseguro que no ho vaig fer a propòsit. En desembre vàrem haver de lliurar diferents dibuixos fets de manera “no tradicional” amb els peus, amb la mà esquerra, col•laborativament amb altres persones, amb els ulls tapats… va estar un exercici molt molt divertit on va participar tota la família.

La part final d’aquesta pràctica va estar la més xula. Ens van proposar tres o quatre temes i n’havíem de triar un per a desenvolupar un fanzine de vuit pàgines. Tot i que anava molt enfeinada amb dues assignatures més que portava i amb el lliurament del treball final del Grau Multimèdia, em vaig permetre gaudir molt d’aquest treball.

Per a finalitzar només vull dir als companys que tenen por a aquest taller és que l’única precaució que han de tenir és reservar temps per a fer amb tranquil·litat aquesta assignatura. I pels que tenen por a dibuixar dir-vos que una de les coses que més puntua és el dossier que has de lliurar amb les fotografies finals i de tot el procés de dibuix. A mi per exemple, se’n va baixar la nota per no posar la bibliografia en un dels dossiers. En definitiva, és entretinguda però se supera bé.

———————–

Mi experiencia con el “Taller de Dibuix” (versión en castellano)

Tenía muchas ganas de comenzar esta asignatura porque cuando era adolescente me gustaba mucho dibujar. De hecho, dibujaba a todas horas.

Desgraciadamente dejé de hacerlo cuando empecé a diseñar con el ordenador. Hacía tanto tiempo que no dibujaba que pensaba que ya no sabría hacerlo. Pero una vez cogí los lápices me di cuenta que es igual que ir en bicicleta.

Sí que es cierto que he perdido trazo y proporción, pero las ganas y la ilusión de dibujar volvieron como cuando tenía catorce años y llenaba mis apuntes de dibujitos en los bordes de papel. He esperado tener suficiente tiempo para poder hace este taller porque muchos compañeros afirmaban que es una asignatura difícil y con mucha carga de trabajo. Y sinceramente, difícil no es pero sí tiene carga de trabajo.

Básicamente, el trabajo se divide en tres pacs y una práctica que se desarrolla a lo largo de todo el semestre.

La primera pac ya entraba con fuerza porque se nos pedía hacer diferentes dibujos con sólo líneas, sólo sombras y las dos cosas a la vez. Lo que más me gustó fue la parte dónde teníamos que elegir un autor histórico e intentar copiar sus dibujos. Elegí a Alphonse Mucha porque los dibujos modernistas me gustan mucho. Mi sorpresa fue a la hora de copiar porque descubrí infinidad de detalles que mi mano era incapaz de reproducir.

 

La actividad 2 consistía en dibujar un interior utilizando diferentes puntos de fuga y alzados interiores. Estos ejercicios me costaron bastante porque mi manera de dibujar es más free y las escuadras y cartabones no están hechos para mis manos. Da mucho trabajo. En mi caso entregué 7 dibujos con los cuales tardé mucho tiempo en hacerlos.

El siguiente ejercicio estuvo muy interesante. Teníamos que trabajar sobre el tema de la “Gentrificación” y hacer tres ejercicios: Un diagrama que explicase el proceso de gentrificación y un poema visual que plasmase la esencia de este término. En mi caso, más que un poema dibujé un cómic más bien satírico. La parte final fue la que más me gustó porque se pedía hacer un dibujo basado en un poema de Federico García Lorca. El poema era difícil de entender, por eso tuve que investigar sobre el autor y su vida en Nueva York (que fue dónde escribió el poema). Intenté meterme dentro de su piel para averiguar lo que quería decir con sus palabras. Finalmente me quedé contenta con el resultado de mi dibujo, que me quedó muy expresivo, que era lo que estaba buscando.

La práctica de esta asignatura consiste en hacer un dibujo cada mes sobre una propuesta. Por ejemplo, el de octubre trataba de hacer manchas aleatorias sobre un papel y después dibujar alguna cosa que no sugiriesen las manchas. En noviembre teníamos que dibujar nuestro retrato sobre un plato de cartón. Yo quedé más mona que la realidad (ja, ja, ja) pero aseguro que no lo hice apropósito. En diciembre tuvimos que entregar diferentes dibujos hechos de manera “no tradicional”: con los pies, con la mano izquierda, colaborativamente con otras personas, con los ojos tapados… fue un ejercicio muy muy divertido donde participó toda la familia.
La parte final de esta práctica fue la mas chula. Se nos propusieron tres o cuatro temas y teníamos que diseñar un fanzine de ocho páginas. Todo y que yo iba muy liada con dos asignaturas más que llevaba y con la entrega del trabajo final del Grado Multimedia, me permití el lujo de disfrutar mucho con este trabajo.

Para finalizar sólo quiero decir a los compañeros que tienen miedo a este taller es que la única precaución que tienen que tener es reservar tiempo para hacer con tranquilidad esta asignatura. Y para los que tienen miedo a dibujar deciros que una de las cosas que más puntúa es el dosier que tienes que entregar con las fotografías finales y de todo el proceso de dibujo. A mi por ejemple, se me bajó la nota por no poner la bibliografía en uno de los dosieres. En definitiva, es entretenida pero se supera bien.

Accedeix a les pacs i pràctiques de “Taller de Dibuix”

Accedeix als recursos i enllaços interessants de “Taller de Dibuix”

Last updated by at .