Arxiu d'etiquetes: Grau de Disseny

La meva experiència amb Tècniques de Creativitat i Innovació

[Traducido al castellano más abajo]

Encara que amb aquesta assignatura no he aconseguit una de les meves millors notes, la meva opinió és que ha resultat ser una de les més divertides d’aquest grau que porto cursades fins ara. Tots els exercicis (o reptes) es tracten bàsicament de buscar solucions fent-te pensar lateralment, de manera creativa.

El primer que t’arriba a casa amb els materials és un maniquí de fusta dels que s’utilitzen per a dibuixar i un petit quadern de mida A5 que es diu “El Quadern de pensar”. El maniquí és la base que s’utilitza per a molts dels reptes al llarg de tot el semestre.

El primer repte es tracta de fer una presentació de nosaltres mateixos. Jo vaig fer uns dibuixos de tipus còmic que mostraven com em veuen les persones del meu voltant. Els dibuixos els vaig representar en forma de vídeo amb música de fons. El problema que vaig trobar aquí és que només tenia 30 segons i el final del meu vídeo no va ser prou impactant per a aconseguir la nota màxima. Però jo estic contenta amb el resultat obtingut i amb el meu vídeo.
En el segon repte havíem d’utilitzar el “Quadern de Pensar”. L’exercici es basava en imaginar-nos que el maniquí té vida, posar-li un nom i fer tots els exercicis del quadern. Em vaig divertir moltíssim: vestint el maniquí, imaginant un objecte inanimat com si fos un ésser viu. El quadern t’obliga a utilitzar els sentits com l’olfacte, el tacte, imaginar que el maniquí té altres usos que no són fer de maniquí… A casa meva ja em miraven de manera estanya (“la mare s’ha tornat boja”). El que recomano és omplir dues pàgines cada dia per a poder acabar bé el quadern perquè si en fas més de quatre acabes amb mal de cap de fer treballar la imaginació. Jo vaig sortir de pont i el maniquí i el quadern van venir amb mi. 🙂

Esta es #Milu #quaderndepensar #uocdisseny #graudisseny #uoc #ibiza #eivissa

A post shared by Paquita Ribas (@paqribas) on

 

El tercer repte era divertit però va acabar sent una mica pesat. Consistia a entrar a jugar amb els companys a un joc online. El joc proposava un escenari amb un problema i una tècnica creativa que s’havia d’usar. Els problemes que trobo amb aquest exercici:

  • Problema 1: Per a poder jugar havíem de ser almenys dos jugadors. Amb el problema de poder quedar i jugar.
  • Problema 2: Es puntuava més el nombre de partides que les respostes creatives que donaves. Com que eren els companys que et votaven no sempre et votaven per creatiu, de vegades per ser graciós.
  • Problema 3: Cada joc durava almenys 15 minuts. Per a poder jugar quatre vegades havies d’estar 1 hora enganxat.
  • Problema 4: Al principi es podria jugar bé, però el que passa sempre, que molta gent deixa les coses per l’últim moment, quatre o cinc dies abans del lliurament, no es podia jugar al joc perquè es penjava contínuament.
  • Problema 5: Una vegada que passaves de 15 partides, els escenaris i les tècniques creatives es repetien i ja començava a ser pesat.

Algú va crear un grup de Whatsapp per a poder quedar per jugar i va ser genial, però si pensem que el mínim de partides eren 10 i jo en vaig fer 21 i vaig aconseguir una B. Quantes partides havien fet els que van treure A?

Amb el Club Crea-Lectura de la pac 4 em va semblar una mica injusta la manera que es va plantejar. La primera part era triar uns materials del Club Crea-Lectura, fer un resum i adaptar el resum a un missatge dirigit a Donald Trump. He dit que era injust perquè entre els materials hi havia vídeos i llibres tècnics, en català, en castellà i en anglès. Per quan vaig triar jo ja només quedaven llibres en anglès que hi havia que llegir i resumir; i penso que si no ets de parla anglesa o tens un nivell molt alt d’anglès, jugues amb desavantatge davant d’altres companys que han pogut triar materials amb català o castellà. Després que l’exercici d’adaptar el resum a un missatge a Donalt Trump el vaig trobar realment difícil.

El mite-maniquí de la pac 5 va ser un exercici simpàtic. Es tractava d’imaginar-nos que el nostre maniquí de fusta s’havia convertit en un ésser mitològic. Havíem de crear l’ésser, amb els seus poders i la seva història. Aquesta pac em va agradar molt i la vaig acabar en una tarda.

El repte final, repte 6 el vaig trobar difícil. Haviem de fer una proposta creativa per a fomentar la lectura a joves de 10 a 18 anys. Podíem fer una pluja d’idees. Jo en vaig fer 2, aprofitant els grups de Whatsapp, una amb la meva família i una altra amb un grup d’amigues. Però em va costar que d’aquest brainstroming sortís res creatiu. Vaig vestir una mica les propostes i les vaig presentar i el profe les va tirar totes enrere per “poc creatives”, això que vaig presentar fins a 12 propostes. Finalment vaig lliurar una proposta meva i tampoc va resultar prou creativa. Només un alumne va treure una A en aquest exercici.

En resum, és una assignatura divertida, que es pot aprovar perfectament i que no porta molta càrrega de treball.

Accedeix a les pacs i pràctiques de “Tècniques de Creativitat i Innovació”


Mi experiencia con Técnicas de Creatividad e Innovación

Aunque con esta asignatura no he conseguido una de mis mejores notas, mi opinión es que ha resultado ser una de las más divertidas de este grado, de las que llevo cursadas hasta el momento. Todos los ejercicios (o retos) tratan básicamente de buscar soluciones haciéndote pensar lateralmente de manera creativa.

Lo primero que te llega a casa con los materiales es un maniquí de madera de los que se utilizan para dibujar y un pequeño cuadernos tamaño A5 que se llama “El cuaderno de pensar”. El maniquí es la base que se utiliza para muchos de los retos de todo el semestre.

 

El primer reto se trata de hacer una presentación de nosotros mismos. Yo hice unos dibujos de tipo cómic que mostraban cómo me ven las personas de mi alrededor. Los dibujos los representé en forma de vídeo con música de fondo. El problema que encontré aquí es que sólo tenía 30 segundos y el final de mi vídeo no fue lo suficiente impactante para conseguir la nota máxima. Pero estoy contenta con el resultado obtenido y con mi vídeo.

En el segundo reto teníamos que utilizar el “Cuaderno de pensar”. El ejercicio consistía en imaginarnos que el maniquí tiene vida, ponerle un nombre y hacer todos los ejercicios del cuaderno. Me divertí muchísimo: vistiendo el maniquí, imaginando un objeto inanimado como si fuera un ser vivo. El cuaderno te obliga a utilizar los sentidos como el olfato, el tacto, imaginar que el maniquí tiene otros usos que no son el hacer de maniquí… En mi casa ya me miraban de manera extraña (“mi madre se ha vuelto loca”). Lo que recomiendo es llenar dos páginas cada día para poder acabar bien el cuaderno porque si haces más de cuatro de una tira acabas con dolor de cabeza por hacer trabajar tanto la imaginación. Me fui de puente y el maniquí y el cuaderno se vinieron conmigo.  🙂

Esta es #Milu #quaderndepensar #uocdisseny #graudisseny #uoc #ibiza #eivissa

A post shared by Paquita Ribas (@paqribas) on

Last updated by at .